Producció

La península Ibèrica és el principal productor de suro mundial.

Entre els dos, sumen el 90% de la producció d’aquest material.

Aquest festival està produït integrament per suro per tal de potenciar la economia local i reimaginar la seva estètica i ús donant-li una imatge més fresca i actual, a un material associat habitualment al vi i treballs rústics.

Mapa estadistiques bé.png
.
COM ÉS PRODUEIX?


1     REPOSAR

El suro, una vegada extret de l’arbre, i després d’una primera bullida per aplanar-lo, ha de reposar a l’aire lliure entre nou mesos i un any per adquirir les propietats necessàries per al tapament. Si no es fes així el tap podria malmenar el vi que ha de conservar.

El suro que no ha finalitzat el temps de repòs s’anomena suro verd.

                    

2     CLASSIFICAR

El suro és un material natural i, per tant, de mesures i característiques irregulars. Abans de començar la fabricació és indispensable separar el rebuig (quasi el 40%) i classificar les pannes segons la qualitat (determinada pel nombre de porus), el gruix i, en alguns casos la seva olor, per destinar cada peça a la fabricació més idònia: suro bo i gruixut per a trefins (els antics taps de cava), suro prim per a plantilles i discs… També s’han d’eliminar les pannes infectades pel corc del suro.

 

3     BULLIR

Una vegada ha reposat, el suro es bull en una perola durant una hora, aproximadament. Així perd bona part dels tanins i substàncies minerals, augmenta el volum (al voltant d’un 30%) i es torna més elàstic i flexible i, per tant, més adequat per ser treballat amb eines tallants. Després de bullir, el suro ha de reposar entre una setmana i quinze dies en una sala fosca i humida, la cava, per adquirir el nivell d’humiditat adequat. Aquí es cobreix d’una capa de floridura que antigament era el senyal que el suro es podia començar a manufacturar.

 

4     RASPAR

Les pannes de suro s’havien de raspar amb una rascleta per treure’n la part llenyosa que dificultava el treball amb ganivetes. L’evolució de la maquinària va fer que aquest procediment esdevingués obsolet.

 

5     LLESCAR

S’anomena llescar l’operació de convertir les pannes de suro en tires o llesques d’una amplada aproximada a l’allargada que haurà de tenir el tap. Les primeres màquines de llescar, mogudes a mà, es detecten a les comarques gironines en el darrer quart del segle XIX. No fou, però, fins als volts del 1900 quan al taller guixolenc Castelló Hermanos es desenvolupà una màquina eficient per llescar.

 

6     CARRAR

L’objectiu de carrar era convertir les llesques en prismes rectangulars, d’una amplada aproximada a la que hauria de tenir el tap. De la figura del carrador en depenia el màxim aprofitament de la matèria primera, sempre cara. En l’època artesana, a la qualificació del seu treball li corresponia un bon nivell salarial, fet que li permetia esdevenir petit empresari, quan per tenir una fabriqueta calia només estalviar per comprar les ganivetes i una partida de suro.

La mecanització afavorí la implantació de la mà d’obra femenina en una operació que, fins aleshores havia estat reservada gairebé exclusivament als homes. Avui dia és un procediment extingit.

Anuncis